Les pràctiques restauratives tenen el seu origen en la justícia restaurativa.

Ofereixen eines que permeten prevenir, detectar, gestionar i resoldre les situacions de conflicte o problemes en diferents àmbits (familiar, educatiu, social, laboral, judicial i comunitari) per tal de millorar la convivència i reforçar els vincles afectius entre les persones afectades per aquestes situacions. 

"A l’escola, el cercle restauratiu és una metodologia que vol posar l’accent en la

comunitat, en la reconstrucció de relacions, en la responsabilitat i en la confiança.

Sovint l’alumnat no preveu ni comprèn l’impacte real dels seus actes en les altres

persones, ja sigui un conflicte de relació o no fer les tasques en un grup cooperatiu.

Els docents poden facilitar que entenguin les conseqüències del seu comportament i

això, junt amb l’oportunitat de reparar els danys i les relacions malmeses de manera

cooperativa, pot afavorir un canvi positiu en la seva conducta i en les seves

relacions.

Els alumnes que estan afectats per un conflicte, quan participen en el cercle, tenen

la possibilitat d’expressar els seus sentiments sentint-se segurs, poden ser reconeguts pels altres i sentir com qui ha comès l’ofensa assumeix la responsabilitat i li proposa la reparació. El fet d’implicar tant a les persones que han estat protagonistes del conflicte com a aquelles que s’han vist afectades per la situació proporciona un escenari nou en el qual es dialoga en pla d’igualtat, es comparteixen els punts de vista dels altres, s’expressen motius i necessitats i cadascú pot assumir la seva responsabilitat i fer propostes de millora que contribueixin al fet que es restableixin les relacions i que tothom se senti millor.

Els cercles de diàleg són una pràctica bàsica per dialogar de forma restaurativa i crear comunitat. Podem fer diferents cercles de diàlegs segons quin sigui l’objectiu.

Així, per exemple:

A l’entrada i la sortida: Com estàs avui? Què has aprés avui?

“Per fer grup” (coneixement, expressió de sentiments, cohesió). Què has fet

aquest cap de setmana? Com et sents? Què t’agradaria que féssim junts?

Per establir les normes d’aula: Quines coses afavoreixen que aprenguem

millor?

Per treballar proactivament: Com volem que sigui la propera sortida? Com volem que sigui l’estona d’esbarjo?

Per proposar fites: Què ens proposem aquesta setmana perquè les coses ens vagin millor?

Per tractar temes del currículum de les matèries: Què volem aprendre de... o què hem après de...?

Per gestionar petits conflictes: Què ha passat? Què estaves pensant en aquell moment?”

XTEC.CAT Generalitat de Catalunya